divendres, 29 de gener del 2010

EL CARNAVAL D'OLOT AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Ho diu La Comarca d'Olot, tot concretant a la vegada que ...molts havien expressat el seu desacord amb aquesta forma de veure el Carnaval i havien posat el crit al cel davant la possibilitat que l'Ajuntament subvencionés un acte d'aquest tipus.....Tot això contrastava amb les celebracions carnavalesques destinades a la canalla, organitzades per Rialles. De la Festa de les Carotes, el 1979, es passà de seguida a la Festa del Carnestoltes i al Carnaval Infantil, que des del primer moment, va tenir una gran acceptació i resposta popular i estigué vinculat, durant força anys, a la programació general de Carnaval d'Olot.

EL CARNAVAL D'OLOT AL LLARG DE LA HISTÒRIA

En els darrers anys del franquisme, i després de 1975, sorgiren grups que s'interessaren per una recuperació popular del carnestoltes i, amb intervencions més o menys provocadores, causaren impacte en la societat d'aquells anys, en què no tothom estava disposat a acceptar determinades crítiques, trencar el denominat...ordre establert.... i haver d'acceptar situacions considerades ofensives. hi ha qui recorda, i retreu alhora, l'atreviment d'haver posat, en una ocasió una tassa de vàter a l'escala principal de Sant Esteve, amb la qual es toparen de front els qui sortien de missa. Per a molts era passar-se de la ratlla i no s'aconseguia, per tant, una acceptació plena per part de la població. El caractèr irònic, a voltes insultant, va fer que colles que amb poca o més gran tradició celebressin en cercles redüits el carnaval no s'atrevissin a sortir el carrer.

EL CARNAVAL D'OLOT AL LLARG DE LA HISTÒRIA

A les llibreries, evidentment, es continuaren posant a la venda una bona col·lecció de caretes molt senzilles, de cartolina, que causaven sempre atracció entre la canalla. Només a l'Orfeó Popular Olotí es mantingué, fent els ulls grossos les forces d'ordre i els governants, amb l'argument que es tractava d'un acte privat i reservat exclusivament als socis, el ball de disfresses del temps de carnaval. Eren unes festes sonades, com molts dels qui hi assistien poden explicar encara i que s'han mantingut fins als nostres dies.

EL CARNAVAL D'OLOT AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Al costat d'aquestes i altres manifestacions intencionades i plenes d'humor, n'hi havia d'altres que tenien, per carnaval, finalitats més socials i benèfiques, com les cavalcades que en la segona meitat del segle XIX organitzava la Companyia de Bombers local per recollir diners que es destinaven a l'Hospital. Al final del segle, i en les dècades següents, era habitual de disfressar-se, sobretot la canalla i el jovent, durant els dies de carnestoltes, fent-se també l'enterrament de la sardina, tot passejant pels carrers un embalum tapat, portat per jovent que , escarnint els capellans, cantava unes absoltes amb una lletra estrafolària, que causava escàndol. Evidenment, a les esglésies es feien , en aquells dies, funcions de desgreuge i , a l'Escola Pia, per destorbar o impedir l'assistència als actes carnavalescos ......poc recomanables...., s'organitzaven funcions de teatre per als alumnes i les seves families . Amb l'arribada de la República tot això canvià, i els festeigs de carnaval anaren a més; però després d'acabada la Guerra Civil, la prohibició fou gairebé absoluta i només molt espontàniament la canalla solia disfressar-se i passejar pels carrers, procurant no trobar-se amb cap agent de l'autoritat si la disfressa podia ser considerada ofensiva.

EL CARNAVAL D'OLOT AL LLARG DE LA HISTÒRIA

A Olot, a mitjan del segle XIX, les celebracions del carnaval solien quedar reduïdes a balls en locals tancats i a la sortida al carrer d'algunes persones disfressades. El Dr. Danés deixà dit que en el segle XIX eren, però, ordinàriament poques i de mal gust, i de bones disfresses-si n'hi havia- eren per presentar-se als balls que es duien a terme en les societats recreatives, on es feien concursos. El 1879, per exemple, al Casino es premià una parella que, representant el Quixot i Sancho Panza, entrà al local i es ficà al mig de la concurrència muntant el corresponent cavall Rocinante i l'ase Rucio, humorada que, com es pot suposar, va impactar en la societat d'aquells dies i va fer parlar molt. No va pas ser l'unica. Poc abans que, el 1884, s'acabés d'esvair del tot el gran projecte del ferrocarril que havia d'unir Torelló i Olot, sortiren per carnaval unes comparses que irònicament indicaven que aquella iniciativa se n'aniria per tera, amb la pantomima d'un estol d'enginyers i mossos, amb mules carregades d'avituallaments, que portaven mapes, prenien mides i, tot discutint i barallant-se, plantaven aqui i allà estaques per determinar el lloc per on fer passar al tren. Una locomotora, feta de fustes, i cartrons, duia el rètol.....Será carril... fent al·lusió als diners que acabarien perdent els accionistes que s'havien subscrit a la societat promotora.

dijous, 28 de gener del 2010

2009 CARNAVAL D'OLOT

Vint anys de Carnaval a Olot. El balanç s'haurà de fer forçosament més tard, però ja apunta com el millor Carnaval d'Olot de la història. Xavier Carbonell, un dels artistes olotins amb més projecció internacional, ha estat l'autor del cartell del Carnaval d'Olot 2009. El quadre de veus de Ràdio Olot i l'Àngel Girona, amb 10 anys+1 i prou, possent punt final al Recital de Poesia i Cançó Eròtica a l'Orfeó Popular Olotí, amb un èxit extraordinari all llarg de tota una dècada. El Rei Carnestoltes d'enguany es David Àvila , el Gran Mirra, Rei de les Bestieses, Creador de l'Ambigüitat, Portador del Bé i del Mal, Mag del Foc, Follet de la Fageda i Senyor de la Foscor. i la Reina del Carnaval és la Rosa M. Teixidor, de la colla Els Marxosos de Santa Pau, Emperadriu dels Marxosos i de la Diversió, Reina de la Tavella Brisa, de la Terra Volcànica i de l'Aigua, Princesa de l'Assegurada Tranquil·litat i Deessa de l'Espontaneitat, l'Amabilitat i la Simpatia. La Gran Rua del Carnaval la presenten Goretti Reixach i Albert Brosa d'Olot Televisió.

2008 CARNAVAL D'OLOT

El Carnaval d'Olot afegeix un nou agermanement a la seva llarga llista de poblacions amb qui ha establert llaços d¡amistat carnavalesca : Ceret, a la Catalunya Nord, ciutat que comparteix tradicions amb Olot, com el Carnaval, els toros, l'art....... Alfons Gascón va ser el Rei Carnestoltes batejat com El Gran Alfons Gascón, Reencarnació de Jimi Hendrix, Enfant Terrible d'Olot Televisió, Gran Cràpula dels Aspres Embarrancats, Dento Samurai de L'Ashyura, Llucifer de la Pólvora Premsada del Pim Pam Pum Foc. Al seu costat, la Reina del Carnaval 2008, Laura Brosa, de la penya olotina Els Alots, que va regnar com Sa Majestat Laura, L'Alota mes Grossa, Reina de la Llengua......l'anglesa, Emperadriu dels Alumnes i la Saviesa, Deessa del Ball, la Pocavergonya i la Diversió. El jove artista olotí David López va ser l'autor del cartell, i va fer servir la tècnica del pastell per dibuixar el cartell original. Ruth Jiménez presentadora del programa No disparen al pianista de tve, va presentar la rua, acompanyat d'Albert Brosa, de Radio Olot i Olot Televisió.

2007 CARNAVAL D'OLOT

Majoria d'edat del Carnaval d'Olot, En un temps com els actuals, en què les coses ni duren ni perduren, és un èxit que aquell Carnaval nascut el 1990, tímidament i ple d'incògnites, però també de complicitats, hagués arribat als 18 anys i amb bona salut. El dissenyador gràfic Albert Carrillo, va ser l'autor del cartell, disfressant de Marilyn Monroe la imatge del cap de Sant Pere Màrtir. El Rei Carnestoltes 2007 va ser Joan Carles Sáez, El Gran Carlus El Rubio, Emperador del Gres, Rei de la Raajola, Príncep del Mosaic i Senyor de la Pilota. I la Reina, Georgina Martí, de la penya Garrotxina La Gresca, batejada com a Sa Majestat Georgina, Emperadriu dels Amics, Reina dels Balls i del Tennis, Princesa de la Gresca i Senyora Estudiant. La model Elsa Anka i el peridista Albert Brosa de 8tv, varen presentar la rua.

2006 CARNAVAL D'OLOT

Més Carnaval que mai. El Carnaval d'Olot va reprendre els agermanaments carnavalescos i es va agermanar amb Vilanova i la Geltrú. Per això, va ser a Olot el cantant i gastrònom Pere Tàpias, nomenat a la seva ciutat natal Ambaixador del Xató. Aquell Carnaval es va cloure amb una xatonada, enmig d'un dia molt plujós i fred. En Carles Solé va regnar amb el títol de Sa Majestat el Melenes, Bufó de les Bambalines, Emperador dels Somnis, Rei dels Cosits i Descosits, Princep de la Carnavalesca i Senyor d'Arreu. La Reina va ser Raquel Martin, Sa Majestat Raquel, Emperadriu dels Volcans, Reina del Color i la Festa, Princesa de la Carnavalesca i Senyora del Pinzell. La desfilada de carrosses i comparses del dissabte a la tarda la varen presentar Albert Brosa i Valèria Ilchyshyn, d'Olot Televisió. El cartell va ser obra d'en Toni Huertas...ZAPPA...un dels artistes més inclassificables de la Garrotxa.

2005 CARNAVAL D'OLOT

El Carnaval d'Olot, ja plenament consolidat com la gran festa d'hivern de la ciutat, ja compta-majoritàriament-amb grups i colles d'Olot i la Garrotxa a l'hora de fer gresca. L'impuls inicial donat per grups de fora de la comarca havia donat els seus fruits. El Rei Carnestoltes va ser Jordi Vilar, El Gran i mai prou ben Ponderat Cigüenya, Emperador de la Paraula, Rei del Voluntariat, Príncep dels Republicans i Senyor dels Almogàvers. Sònia Ruiz, de la Casa Cultural de Andalucía de la Garrotxa,va ser la Reina del Carnaval d'Olot 2005. Narcis Coderch va fer un cartell trencador, del estil més pur estil carnavalesc. Regina do Santos va tornar a presentat la rua, com l'any anterior, i tambè va repetir l'actor de les mil cares Queco Novell.

2004 CARNAQVAL D'OLOT

El Carnaval d'Olot ja té èxit a fora. Ha aconseguit encomanar la festa a nombrosos grups d'Olot i la Garrotxa, que obtenen premis i reconeixement a altres Carnavals, com els de Platja d'Aro, Palamós, o Sant Feliu de Guíxols. El malaguanyat fotògraf i realitzador Pep Callís va ser l'autor del cartell, el primer i únic fins avui fet a partir d'una fotografia. El Rei Carnestoltes va ser en Jordi Serrat, El Gran Lletraferit de l'Absurd, el llarg Jordi de Vestirnegre,Emperador del Piano fí, Rei del na-na-nari, Príncep, de la Dolorosa, Senyor de la Caldera i de la Conya Marinera. La Reina va ser la Montse Alsina , una Reina de colors Blau i Grana, de la penya Almogàvers Garrotxins d'Olot. I qui millor, per animar la rua, que una de les representants de l'essència més pura del Carnaval del Brasil, la cantant Regina do Santos. La va acompanyar en la presentació de la rua, el president de l'Associació FANS, en Jordi Sellas.

dimecres, 27 de gener del 2010

2003 CARNAVAL D'OLOT

Olot arriba als 14 anys de Carnaval i els Gats de Sant Miquel celebren els seus 25 anys. Per aixó, tant el Rei com la Reina dels Carnestoltes són dos destacats Gats. Joan Tresserras va regnar amb el nom de El Gran Tresqui, Emperador dels Cavalls, Rei dels Isòtrops, Príncep dels Tauròfils,Senyor de Pererols.....i també Gat Gros. La Reina va ser la Paquita Marguí, personatge popular de la Vall d'en Bas, batejada com Sa Altesa Reial, Paquita de la Nit, Princesa per Merèixer, Reina del Carnaval i Emperadriu de la Vall. L'autor del cartell del Carnaval d'Olot 2003 va ser el ninotaire Tavi Algueró, autèntic cronista sense escriure de la vida d'Olot i de la Garrotxa, que en els seus dibuixos ha sabut retratar i ironitzar, com ningú, les actituds i la forma de ser de la gent de la comarca. Presentant la rua varen triomfar Joan Tena i Elena Gadel, dos dels més joves concursants del programa Operación Triunfo de tve.

2002 CARNAVAL D'OLOT

Va ser el Carnaval de l'euro. Tot es va encarir sense que pràcticament ens en adonéssim. Però les ganes de gresca varen generar un altre Carnaval multitudinari. El Rei Carnestoltes el va encarnar Joan Roca, amb el nom de El Teiu, Emperador de la Barra, Rei dels Ascensors, Príncep dels Gats, i els Xafarnats i Senyor dels Sagals de la Cot. La Reina va ser la Sandra Bartrina, la Rei na Marrinxa, de la colla Els Marrinxos, d'Olot, aleshores la colla més jove de la ciutat. Ramon Bassols Riera, en Bassols, va ser l'autor del cartell del Carnaval d'Olot 2002, inspirat en la figura del primer carnestoltes de Carnaval d'Olot, en Josep M. Fontfreda, El Bisbe de la Garrotxa, amic de l'artista. La rua del 2002 la varen animar els actors Queco Novell i Rosa Boladeras del programa Set de Notícies de tv3.

2001 CARNAVALD'OLOT

El Carnaval del nou mil·lenni va arrancar amb força. Olot i la Garrotxa es varen tornar a deixar anar, omplint els carrers de la ciutat, amb múltiples activitats. El Carnaval ja es va encomanar a nombroses entitats, associacions i grups que el varen organitzar també pel seu compte. Pere Rovira,.....en Biri, tot un mestre de l'humor garrotxí, va ser el pregoner gràfic del Carnaval d'Olot 2001, autor del cartell de la festa.El Rei Carnestoltes va ser un altre dels personatges de la nit olotina : en Josep Feu, En Feu el Diferent, Emperador de la Marxa, Rei de la Importació, Princep dels Magatzems i Senyor de la Nit. El va acompanyar Sònia Mora , com a Reina del Carnaval d'aquell any, pertanyent a una de les entitats més actives de la ciutat i que, des de sempre ha estat present al Carnaval d'Olot : la Casa Cultural de Andalucía de la Garrotxa. Els periodistes Martí Gironell, Xescu Tàpias ,i Miriam Vila, del programa En Directe de tv3 varen ser els presentadors de la rua d'aquell any.

dimarts, 26 de gener del 2010

2000 CARNAVAL D'OLOT

Comença la segona dècada del Carnaval d'Olot. Varen compartir protagonisme en Jordi Toronell i la M.Àngels Garrido, en Pere Plana, Planapuig, i en Santi Villas, El Rei , en Jordi Toronell, es va convertir en El Gran Bufó Toti Trombó, Emperador de la il-lusió, Rei del Gag, Príncep del Riure i Senyor dels Pallassos. No calia disfressar-se, ja que a la vida real és pallasso de professió, i ha aconseguit dignificar aquesta figura amb encertats espectacles per tota Catalunya. Juntament amb ell, M.Àngels Garrido, la Reina Bibi d'Olot, va regnar en el Carnaval del 2000, amb el fabulós vestit Fantasia al vent, confeccionat pels millors sastres dels mòduls de moda i confecció a L'IES la Garrotxa, amb un disseny d'Elisabet Torrent, de l'Armentera. Planapuig va fer el cartell del Carnaval d'Olot 2000 i , potser inspirant-se en el Rei Carnestoltes, va donar vida a un acolorit pallasso. En Santi Villas va presentar la rua, just quan era el comentarista de les notícies del cor al programa de la M. Pau Huguet atv3.

1999 CARNAVAL D'OLOT

El Carnaval d'Olot va celebrar els 10 anys. Per això va preparar un Carnaval extraordinari, el millor de la dècada. També els va celebrar la Penya Carnavalesca Els Titots, que va néixer amb el primer Carnaval i que habia esdevingut un dels principals motors de la festa. Aquest any 1999 hi va haver també un altre aniversari ben feliç....Els Gats de Sant Miquel varen festejar els 20 anys de la seva fundació. El cartell del Carnaval del desè aniversari el va fer Josep Andrés, menbre de la junta directiva del CIT d'Olot. Jaume Verdaguer Esquena, també menbre de la junta de l'entitat, va ser el Carnestoltes 1999 i va escollir ser El Gran Titot Major, el Benplantat Jaume Gat de tots els Terrats, Emperador de Sant Miquel, Rei de les Pubilles, Princep dels Solters i Senyor de la Farina. Laura Andrés va ser la Reina del Carnaval d'aquell any. Els presentadors de la rua de 1999, l'actor Martí Galindo i el periodista Manel Fuentes, del programa Crónicas Marcianas de Tele-5. Tots els Carnestoltes dels 10 primers anys del Carnaval d'Olot, es varen reunir al Museu Comarcal de ls Garrotxa per inaugurar l'exposició 10 anys de Carnaval d'Olot, 1990-1999. L'any 1999, el quadre de veus de Ràdio Olot, juntament amb el músic i cantant Àngel Girona va fer per primera vegada el recital de poesia i cançó eròtica, aprofitant la celebració del Carnaval d'Olot.

1998 CARNAVAL D'OLOT

Després de nou anys, el Carnaval d'Olot ja esdevé la gran festa final dels carnavals de les comarques de Girona. Ho var tornar a corroborar la gran participació d'aquest any, es va fer difícil trovar un llit als hotels i una taula als restaurants. La Penya AOPIX va celebrar els seus 10 anys i els 6 de col-laboració ininterrompuda amb el Carnaval d'Olot. El Carnaval també va preparar tota la seva maquinarària per al seu desè aniversari, l'any seguent. Antoni Huertas fou el Carnestoltes 1998 i es presentà com El Gran Zappa, Reencarnació de Robespierre i de Buffalo Bill, Espòs de la Xispa Verda del Rei dels Mottards, Príncep de L'Asfalt i Senyor del Cingle. El va acompanyar la Natí Fernández, com a Reina del Carnaval d'Olot 1998. Miquel Ferrés +Quel va ser l'autor del cartell que més comentaris ha generat. La Noti-Press del Club Súper 3 de Televisió de Catalunya, va captivar els més petits durant la presentació de la rua.

1997 CARNAVAL D'OLOT

Va ser un any de canvis i d'adéus per sempre. Al'Ajuntament d'Olot, Isabel Brussosa va substituir com a alcaldessa a Pere Macias , nomenat conseller de Medi Ambient de la Generalitat. Va morir Joan Basté i el CIT va decidir que ,aquest, seria l'últim any d'agermanaments de poblacions i de penyes carnavalesques. Palafrugell i La Tustarradfa, i la colla Els Caganers Alegres de Santa Cristina d'Aro, van tancar el cicle iniciat en el primer carnaval olotí, l'any 1990, amb Platja d'Aro i Els Pipas. El Carnaval d'Olot va viure el seu any més boig. Isidre Font va ser l'autor del cartell i Tomàs Teixidor el Carnestoltes 1997, que va lluir el nom de Le Grand Caval-lier de la Chaine de Canaliers, el Gran Tou-Mas, Don Gat i Xafarnat, Emperador de la Cuina, Rei dels Fogons, Princep de les Xefles i Senyor de la Canal. Pili Massip, va ser la Reina del Carnaval d'Olot 1997.Els actors David Bagés i Olalla Moreno, L'Amadeu i la Laia de la sèrie Nissaga de Poder de TV3 ,van presentar la rua i van aixecar autènticas passions.

dilluns, 25 de gener del 2010

1996 CARNAVAL D'OLOT

Va se l'any que la població de l'Escala es va afegir als agermanaments de poblacions carnavalesques impulsant des del Carnaval d'Olot des de feia set anys, La Penya escalenca La Farandola va continuar la tradició de l'agermanament de penyes. També va ser l'any que l'Associació Olotina d'Amics del Porc i del Xai ....AOAPIX.... va consolidar el Ball a Banda carnavalesc a la plaça de l'Angel, que comptà amb una massiva i animada participació. L'autora del cartell va ser Teia Boada. El titol de Carnestoltes 1996 va ostentar-lo Ricardo Guglielminotti, autoplocamat El Gran Pibe Ricardo Maradona Guglielminotti, Emperador de la Nit, Rei del Cubata, Príncep de Buenos Aires i Senyor de l'UP. Clara Sánchez-Castro, fou la Reina del Carnaval d'Olot 1996.

1995 CARNAVAL D'OLOT

Mitja dotzena d'anys del Carnaval d'Olot. Ja és una de les festes més assenyalades de la comarca de la Garrotxa i la participació d'olotins i de garrotxins als diversos actes especialment a la gran rua del dissabte a la tarda, ja supera amb escreix, la dels qui ens visiten. Per primera vegada en la seva història, el Carnaval d'Olot s'agermana amb una població de les comarques de Barcelona, però molt pròxima......Torelló. Es el primer agermanament de poblacions carnavalesques de muntanya. De la realització del cartell se'n va fer càrrec la dissenyadora gràfica Magda Pujolàs , que va fer una al-legoria del nou edifici de l'ajuntament de la ciutat. El Carnestoltes 1995 fou Joan Bantí, que es presentà com el Gran Faraó Bhantí 1, Emperador de lEstany i els Volcans, Rei de la Paraula Fluida, Princep de la Nit i Senyor del Passeig. Rosa Maria Riera va ser la primera Reina del Carnaval d'Olot.

1994 CARNAVAL D'OLOT

El Carnaval d'Olot ja brilla amb llum pròpia dins el calendari festiu de la Garrotxa i és una cita obligada per a la resta de carnavals gir0nins , gràcies al fet de dur-se a terme un setmana més tard. Gairebé tothom ja a pujat al tren del Carnaval, aquest any amb més vagons que mai...Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guixols, Palamós i ,ara Roses.El CIT va encarregar a Xavier Bulbena un nou logotip d'Olot que ha fet fortuna i que s'ha convertit, amb el temps, en l'autèntica imatge promocional de la ciutat.Ester Jaume va fer el cartell del Carnaval d'Olot 1994, Agustí Soy fou el Carnestoltes , que utilitzà el nom de S.O.Y. Agustinus del Morrofort i de les Riendesfermes, Emperador de les Aigues, Rei de les Legions, Princep de les Quàdrigues i Senyor del Cavall.

1993 CARNAVAL D'OLOT

L'any 1993 ja va quedar clar que el Carnaval d'Olot no faria marxa enrere. Es va multiplicar la participació al carrer, va aumentar el nombre de carrosses i comparses a la rua, els balls es va omplir fins a bullir i l'argermanament es va estendre cap a Palamós.Olot es va convertir en la població gironina on tothom s'aplega per celebrar la gran festa final del Carnaval , en la primera setmana de la quaresma. El cartell va fer-lo Xavier Bulbena. Com a Carnestoltes es va nomenar Àngel Viñet, que es passejà per la ciutat com El Celestial Àngel dels Grans Mostatxos i del Pinzellfí, Emperador de l'Art, Rei del Quadre, Princep de la Tela i Rei del Color.

1992 CARNAVA D'OLOT

En l'any olimpic, el Carnaval d'Olot va agafar aquest nom com a tal, sense cap altre afegit, com havia passat els dos anys anteriors.El tercer any de Carnaval a Olot va suposar ja la plena implicació d'entitats i d'olotins a la festa i l'única novetat va ser el trasllat de l'envelat, que no es va muntar al Firal sinó als terrenys de l'antiga estació. Kim Domene, que va comptar amb la complicitat de l'alcalde Pere Macías, va se l'autor del cartell. Pere Buxassas fou el Carnestoltes que lluí el nom de Tot-Poderós Pere Massamanies i Se'm-fa-Petit, Emperador de les Valls, Rei del Municipi, Príncep de la Ciutat i Senyor de la Vila.

1991 CARNAVAL D'OLOT

El Carnaval d'Olot va continuar batejant-se amb un nom que va marcar l'orientació que se li va donar a la festa d'aquell any. El 1991 prenia el nom de Carnaval Màgic. La màgia del Carnaval va convertir Olot, durant uns dies, en un gran aparador de la il-lusió. L'envelat es va tralladar de lloc i en comptes de cobrir la plaça Major, es va muntar en un altre espai emblemàtic de la ciutat...El Firal. El recorregut de la rua també va canviar, del carrer Nou al passeig de Barcelona. Del Carnaval del Foc al Carnaval Màgic..... el Carnaval d'Olot es va consolidar com la gran festa d'hivern a la Garrotxa. L'autor del cartell va ser l'artista Rafael Griera i Joan Josep Morer va ser nomenat Carnestoltes , que utilitzà els títols d'il-lusionadíssim Curtdevista i Llarg d'Enginy , Emperador de la Il-lusió, Rei de les Mil Mans, Princep dels Enganys i Senyor de la Màgia.

1990 CARNAVAL D'OLOT

El primer Carnaval d'Olot es va batejar amb el nom de Carnaval del Foc. El Centre d'Iniciatives Turístiques d'Olot va voler singularitzar la festa amb tres elements que li han donat personalitat pròpia all llarg dels anys....L'agermanament de poblacions carnavalesques, L'agermanament de penyes de Carnaval i la data de celebració, una setmana després, ja dins la quaresma. El primer any Olot es va agermanar amb Platja D'Aro en un acte dut a terme el 2 de febrer a l'Ajuntament d'Olot. També naixia la primera penya de Carnaval de la ciutat.. Els Titots. La desfilada de carrosses i comparses es va convertir en un dels actes més multitudinaris de la festa.Es va fer, aquest any, des de la plaça Palau fins a la plaça Clarà, passant pels carrers Onze de Setembre, Lorenzana i Mulleras. Una setmana abans dels actes centrals del Carnaval d'Olot, la festa començà amb el Carnaval Infantil, organitzat per Rialles i Esplais d'Olot. El CIT d'Olot volia, ja aquest any, que el Carnaval es convertís en la segona gran festa de la ciutat. El temps li ha donat la raó. El primer cartell del Carnaval d'Olot el va dissenyar Jaume Bach i va exercir de primer Carnestoltes en Josep Maria Fontfreda que utilitzà un nom ben incendiari...lInflamadíssim Fontbullent i Metxaencesa, Emperador dels Inferns, Rei dels Volcans, Princep de la Flama i Senyor del Foc.

divendres, 22 de gener del 2010

CARNAVAL D'OLOT

El cartell dels 20 anys del Carnaval d'Olot , el del 2009, el Centre d'Iniciatíves Turístiques d'Olot l'ha confiat a Xavier Carbonell. Com que és un artista enamorat de Venècia, ciutat on ha trobat una bona font d'inspiració per a les seves sempre treballades i sensitives pintures, no ha estat gens estrany que el tema escollit tingui a veure amb aquesta ciutat italiana, que legítimament pot orgullar-se de tenir un dels carnavals més bells i extraordinaris del món, amb disfresses i màscares que captiven i no deixen ningú indiferent. El cartell de Xavier Carbonell és, indubtablement, una altra bona aportació artística al Carnaval d'Olot, que desitgem que tothom visqui ben feliçment i de la millor manera possible. Josep Murlà Periodista i historiador

CARNAVAL D'OLOT

Del cartell del Carnaval del Foc se n'encarregà el dissenyador Jaume Bach, el seguent, el del Carnaval Màgic, va fer-lo Rafael Griera, i els successius, ja amb el títol de Carnaval d'Olot, sense cap afegit especific, foren dissenyats per Quim Domene {amb la complicitat del llavors alcalde Pere Macías ], el lamentablement desaparegut Xavier Bulbena, Ester Jaume,Magda Pujolàs, Teia Boada,Isidre Font, Miquel Ferrés, Josep Andrés, Planapuig, Pere Rovira Biri, Ramon Bassols, Tavi Algueró, Pep Callís, Narcís Coderch, Toni Huertas, Albert Carrillo i David López, fins al 2008.

CARNAVAL D'OLOT

Hi ha altres facetes a recordar i que allargarien més del compte aquesta resumida exposició històrica del Carnaval d'Olot, Per acabar , em vull referir als autors dels vint cartells que s'han fet fins aquest 2009 i que suposen, no cal dubtar-ne, una contribució ben diversa al cartellisme olotí, amb respecte a les opinions divergents que puguin existir sobre l'encert i l'elecció de la temàtica que cadascun d'ells ha escolliti tractat segons les seves simpaties, coneixements i traça.

CARNAVAL D'OLOT

Per presentar la Rua del Carnaval d'Olot, el CIT ha volgut comptar sempre amb gent que gaudeix d'una popularitat professional o mediàtica ben demostrada, fet que la converteix en un reclam més per a promoure la festa i la ciutat i que, a més, suposen un reforç important per a aquest acte, que en el primer any es dugué a terme entre la plaça Palau i la plaça Clarà i ja en el seguent i els posteriors des de l'antiga estació fins a la plaça Clarà. Mònica Huguet, Montse Guallar, Anna Lafau, Elsa Anka, Noti Press, Manel Fuentes,Martí Galindo, Queco Novell, Sònia Polanco, Joan Tena, Elena Gadel, Regina do Santos i Ruth Jimenez han estat uns quants dels que han intervingut en la presentació de la rua, sense deixar de banda gent d'aquí, com Josep Puigbó, Martí Gironell, Jordi Sellas i Albert Brosa, tots els quals aportaren la simpatia i la dosi d'humor necessària per fer que la rua fos distreta i estigués ben animada. No pot pas oblidar-se, d'altre banda, la sèrie de persones que cada any, des de posicions desapercebudes, fins i tot mantenint-se en l'anonimat, han fet possible que tot es fes ordenadament i sortís rodó, sense incidències i entrebancs en l'organització.

dijous, 21 de gener del 2010

CARNAVAL D'OLOT

A ells s'uní, a partir de 1995, la Reina del Carnaval d'Olot, titol que han portat Rosa Maria Riera, Clara Sánchez-Castro, Pili Masip, Nati Fernández, Laura Andrés, M. dels Àngels Garrido, Sònia Móra, Sandra Bartrina, Paquita Marguí, Montserrat Alsina, Sònia Ruiz, Raquel Martin, Georgina Martí i Laura Brosa, noms als quals cal afegir els del Carnestoltes i la Reina d'enguany, en David Àvila i la Rosa M. Comas, Al darrera de cadescun d'ells hi ha, d'uns anys ençà, la penya, el col-lectiu, el grup de gent que els dóna suport i els acompanya jovialment per no passar desapercebuts.

CARNAVAL D'OLOT

Són dies de diversió, d'esbargiment, de rialles, de carnestoltada, per resumir-ho en una sola paraula,que s'encarnen en els escollits com a rei o Carnestoltes, funció que han desenvolupat fins ara Josep M. Fontfreda, Joan Josep Morer, Pere Buxassas, Àngel Viñet, Agustí Soy, el desaparegut, Joan Bantí, Ricardo Guglielminotti, Tomàs Teixidor, Antoni Huertas, Jaume Verdaguer, Jordi Toronell, Josep Feu, Joan Roca, Joan Tresserras, Jordi Serrat, Jordi Vilar, Carles Solé, Joan Carles Sáez i Alfons Gascón, cadescun dels quals va revestir-se d'un titol escaient a les seves ocupacions, diversions i caracterització del personatge carnavalesc escollit.

CARNAVAL D'OLOT

El Carnaval d'Olot és , per damunt de tot, una festa alegre, plena de vida i d'un colorit indiscutible,que es manifesta de manera molt clara en la concorreguda rua . Des de la mainada als joves,sense oblidar la participació de grups de gent adulta,les disfresses utilitzades evidencien, any rere any, que hi ha imaginació, creativitat i enginy per causar un bon impacte i, amb gràcia, passar-s'ho d'allò més bé possible, gaudint d'una celebració que no és només per a uns quants,sinó que és oberta a tota la ciutat i a la comarca. Les imatges fotogràfiques permeten evocar moments en què es va gaudir de la bellesa d'unes comparses i d'unes carrosses superbes i sumptuoses, com el grup de xanquers belga Skelten Loppers, i les carrosses de La Carnavalesca, dels Gats de Sant Miquel i les presentades per poblacions agermanadas i colles de Castellfollit de la Roca, Sant Esteve de Bas, SantJoan les Fonts, Les Preses , etc..... que han anat rivalitzant per fer-se amb els premis de cada any.

CARNAVAL D'OLOT

El pregó, la cercavila del migdia del dissabte, el ja anteriorment esmentat Ball a Banda i la convocatòria de concursos d'ornamentació d'aparadors i d'ambientació d'establiments han estat i són habituals en el Carnaval d'Olot, com també ho ha estat, durant una dècada, el recital de poesia i cançó eròtica, que ha despertat en els darrers anys una expectació creixent a causa de la sensibilitat i el tractament adequat que s'ha sabut donar a les declamacions i les interpretacions de les composicions sensuals seleccionades.

CARNAVAL D'OLOT

Són canvis que poden semblar intranscendents dins la programació del Carnaval d'Olot, però que reflecteixen clarament que el camí na sempre ha estat fàcil a l'hora de programar els actes i aconseguir, a més, no passar-se de rosca i tancar bé els comptes. Des del primer moment, la programació anual estigué acompanyada de tabola, d'una bullícia que trencava la freda temperatura hivernal. Fragorosament es visqueren moments intensos, de presentacions carnavalesques, al Saló de Sessions de la vella casa de la vila, amb trasllat al nou ajuntament el 1996 i ,posteriorment, a altres espais de la ciutat, com l'Orfeó Popular Olotí, el Restaurant la Deu, la casa Trinchería i el Casal Marià.

CARNAVAL D'OLOT

La seva programació va motivar , el 1990, la instal-lació d'un gran envelat a la plaça Major, que fou una cosa mai vista i no estigué pas mancada de polèmica, talment com passà l'any seguent, en què l'envelat es muntà al bell mig del Passeig d'en Blay i part de l'arbrat quedà dins l'espai cobert. Per raons de seguretat, principalment, avui no es permetria de fer-ho, però en aquell moment si que hi hagué aquest atreviment,que es va corregir el 1992 amb la instal-lació de l'envelat en terrenys de l'antiga estació ferroviària, ,muntatge que es continuà fent fins que es va poder disposar del pavelló firal, el 1994, fet que va suposar un petit respir econòmic, per la menor despesa global en l'organització dels balls. Però, com passa gairebé sempre, uns anys després va afluixar quelcom la concurrència a aquests balls i el 2004 i el 2005 van tenir lloc a la Discoteca Kratter's, per tornar el 2006 al pavelló, on va fer-se un sopar popular, i en els seguents a la discoteca com a lloc del ball de carnaval o de disfresses,continuant fent-se al pavelló un sopar popular, seguit d'una sessió de ball amb música de DJ.

dimecres, 20 de gener del 2010

CARNAVAL D'OLOT

Si es fa un repàs a la premsa local sobre aquesta vintena d'anys del Carnaval d'Olot, es pot constatar de manera ben fàcil que la festa ha anat a més en acceptació popular, sobretot en els actes que es poden considerar més vistosos i multitudinaris, com la rua, i en els primers anys, el Ball de la Dona i el Ball de Disfresses, que darrerament han perdut part del seu atractiu inicial.

CARNAVAL D'OLOT

Aquest, però és un fet sense gaire importància, perquè, com abans s'ha dit, tant el carnaval com la quaresma han perdut la seva significació més estricta i perduren, per damunt de tot, altres valors socials i d'interès col-lectiu, que en el cas del carnestoltes és la gresca, la diversió, la tolerància i la convivència entre tots els qui conformen la societat plural i diversa, multicultural, d'avui dia. Hi ha, fins i tot localitats que celebren el carnestoltes en data quaresmal encara més avançada, per raons si fa no fa similars, i òbviament ningú s'escandalitza, llevat d'alguns pocs que continuen opugnant-ho.

CARNAVAL D'OLOT

Quan el Carnaval d'Olot, el 1999, arribà a la desena edició, aquesta darrera penya portava ja set anys de col-laboració ininterrompuda i ha continuant fent.ho amb l'organització del Ball a Banda. Una col-laboració que es var fer més extensa, en els anys seguents, amb noves penyes, i també amb la participació, sobretot a les rues, de grups o col-lectius d'Olot, d'altres poblacions de la Garrotxa i de fora del territori comarcal que s'anaren engrescant i van anar donant esplendor a la gran festa popular tot complementant, fins a fer brillar amb llum pròpia els seus projectes i creacions, les fastuoses comparses i carrosses vingudes de fora, que van sorprendre gratament i continuen essent encara unes grans atraccions del Carnaval d'Olot, El Carnaval de la Quaresma, com'havia dit més d'una vegada per raó que té lloc ja dins el temps quaresmal, per la simple raó de facilitar la participació de grups que vénen de fora i han pres part en les festes i desfilades del seu carnaval.programat en els dies que realment correspon.

CARNAVAL D'OLOT

Foren uns agermanaments diguem-ne oficiosos, perquè hi assistiren alcaldes o representants municipals de la respectiva població amb la qual s'establia un vincle i se signava, a més , un document que ho acreditava. Després de Platja d'Aro arribaren, en els anys seguents, els agermanaments amb Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Roses, Torelló,L'Escala-Empúries i Palafrugell. Tot i que , el 2006, hi hagué, de manera excepcional, l'agermanament amb Vilanova i la Geltrú, amb la participació de Pere Tàpies, artista polifacètic i bon gastrònom- en el 1997 el CIT posà fi als agermanaments, que van suposar l'inici de relacions i de col-laboració amb les penyes Els Pipas, Els Merlots, Els Pirats, La Siseta, La Farandola, LaTustarrada i Els Caganers Alegres, sense deixar de banda les penyes Gats de Sant Miquel, Els Privats, i l'AOAPIX.

CARNAVAL D'OLOT

Amb aquell primer Carnaval d'Olot, de 1990, nasqué la Penya Els Titots , la primera de tipus carnavalesc de la ciutat i que , junt amb el CIT, es responsabilitzà de la iniciativa i de lòrganització de les successives edicions. Començà també llavors la sèrie d'agermanaments amb poblacions de tradició carnavalesca arrelada i amb penyes i entitats que sobresortien per la seva participació i animació en els carnavals respectius. Es tractava de buscar agermanament i col-laboració i es començà per Platja D'Aro, per la seva indiscutible anomenada entre els carnavals catalans i per demostrar , a la vegada, que es tractava de fer un Carnaval d'Olot ben muntat, amb prestigi.

CARNAVAL D'OLOT

Com s'ha dit, el Carnaval del Foc, precisament, va trencar el glaç en els tractes tàcits existents entre els organitzadors i la societat olotina, Si la resposta ciutadana no s'hagués produit, si la gent s'hagués mantingut al marge, indiferent a les propostes que se li feien i oferien, el Carnaval d'Olot dificilment hauria pogut tirar endavant, consolidar-se i esdevenir la festa anual més concorreguda i participada després de les Festes del Tura, com s'ha dit més d'una vegada, amb satisfacció, des del CIT.

CARNAVAL D'OLOT

Hi ha hagut, en aquesta vintena d'anys critiques i oposició, que s'han anat superant amb tossuderia i buscant formes alternatives quan, en alguns moments es tancaren portes o les ajudes esperades resultaren insuficients i s'hagué de recórrer a patrocinadors que es comprometeren a fer aportacions per cobrir part de la despesa necessària perquè el Carnaval d'Olot, i altres iniciatives de l'entitat anés avançant en el temps.

CARNAVAL D'OLOT

Al cap de vint anys, en que s'ha de continuar lluitant per du a terme el Carnaval d'Olot amb la dignitat i el relleu aconseguits, potser costa de veure com va ser de dificil partir de cero i mantenir després el caliu necessari per continuar fent una festa que ha tingut moments bons i altres que no ho han estat tant, però que ha continuat exigint la lluita de tots els menbres del Centre d'Iniciatives Turístiques per anar escrivint, any rere any, la història iniciada amb el denominat Carnaval del Foc.

CARNAVAL D'OLOT

El Carnaval dels nostre dies 20 anys 1990-2009 l'any 1990, el Centre d'iniciatives Turístiques d'Olot arribà a posar en marxa allò que s'havia proposat feia mesos, organitzar el carnaval d'una manera seriosa, coordinant esforços i situar Olot en el mapa dels carnavals que es trobaven ja ben consolidats a Catalunya. Era un repte important, un trencament amb allò que s'havia viscut fins aleshores a la ciutat i buscant la qualitat i la participació com a peces claus d'una transformació en els costums i en els festeigs carnavalescos olotins. Va ser una iniciativa madurada per un nou equip que s'havia posat al front de l'entitat, presidit per Josep Puigbó, i que buscà des del primer moment donar una característica pròpia al Carnaval d'Olot. Hi havia un objectiu clar, mantingut en els anys seguents, promocionar la ciutat. Es desitjava, a més, que la festa arrelés, que s'anés consolidant amb el pas dels anys, i en aquest sentit no es regatejà cap mena d'esforç i s'hagué de trevallar de valent per buscar cooperació, es a dir , complicitats i els suports necessaris, tant econòmicament com socialment.